Reclamació de 8 setmanes addicionals per cura de menor en família monoparental
Disponible per: AFILIADES
Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'ha pronunciat de manera estimatòria, sobre la pretensió d'ampliació de la prestació per naixement, la progenitora constituïa una família monoparental, i sol·licitava el permís que correspondria a l'altre progenitor.
Aquest assumpte és força rellevant i d'actualitat, ja que tenim sentències de diferents Tribunals de Justícia que s'han mostrat tant de manera favorable a l'acumulació o desfavorable.
És per això que, és interessant analitzar els diferents pronunciaments, d'una banda, els favorables, en què trobem el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el País Basc, Galícia, Madrid i Castella i Lleó, i de l'altra els desfavorables, en els que trobem a la Sala Social d'Astúries i València, juntament amb Navarra.
Tots els tribunals que es postulen a favor de l'ampliació de la prestació de naixement i cura del menor coincideixen a posar al centre de l'assumpte l'interès superior del menor i, per tant, la seva protecció, d'acord amb tota la normativa internacional aplicable que existeix.
A totes les Sentències dels diferents tribunals, se cita el principi d'igualtat recollit a la Convenció sobre els Drets de l'Infant (BOE 31/12/1990), el Conveni Europeu per a la protecció dels Drets i les Llibertats Fonamentals, i la Constitució Espanyola a l'article 10.2 i 96, respecte de l'aplicació i interpretació de la normativa conforme a la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats Internacionals ratificats pel nostre país, així com a l'article 39, relatiu a la protecció de la família i la infància.
Aquestes sales comparteixen la idea que, si no es permet al progenitor únic i principal, el gaudi de la prestació que correspon al progenitor secundari, l'atenció, la cura i el desenvolupament del menor es veurà minvat respecte d'aquells menors enquadrats dins d'un model familiar biparental.
També coincideixen que, si el període de cura per al grup de menors de famílies monoparentals és diferent, del dels menors de família biparentals, s'està creant un biaix que trenca el desenvolupament del nen, ja que queda atès menys temps i amb menor implicació personal per part dels progenitors.
Cal ressaltar que, l'acumulació del permís no és íntegrament (16 setmanes), sinó que a la prestació que correspon al segon progenitor, cal restar-li les vuit setmanes immediatament posteriors al part que té reconegudes, ja que coincideixen amb les gaudides pel progenitor principal.
Els drets dels menors no es poden veure afectats o limitats pel fet de pertànyer a una família monoparental i tenir un sol progenitor legal, per la qual cosa, davant la manca de normativa expressa sobre les prestacions a les famílies monoparentals, cal donar-ne una solució que existeixi a la nostra normativa i posar-la en relació amb la normativa aplicable. En el cas de la mort de la mare, si es contempla a la llei, la transferència del permís a l'altre progenitor, per la qual cosa s'aplicaria en analogia, aquesta solució que no limita el temps total que els dos progenitors dediquen al menor.
Pel que fa als tribunals que es postulen contra l'ampliació de la prestació per naixement i cura de menor, trobem que també comparteixen una mateixa argumentació.
Els fonaments que comparteixen Astúries, la Comunitat Valenciana i Navarra, estan basats en la inexistència de manca de normativa aplicable, sense tenir en compte en cap moment l'interès del menor, del qual arriben a dir, “el argumento de la protección del menor como sustento es falaz, pues no existe una supuesta vulneración de un teórico derecho del menor de las familias monoparentales a ser cuidado en situaciones de igualdad con respecto a las biparentales (…) de modo que el interés del menor no puede ser factor decisivo en esta cuestión, sin que pueda alegarse un trato desigual de ambos tipos de familias, desigualdad que sí se daría respecto la recurrente monoparental en el supuesto de las biparentales en que uno de los progenitores no pudiera beneficiarse de las doce semanas (…)”.
Aquests jutjadors venen a exposar que actualment s'exigeix una sèrie de requisits per accedir a la prestació per cura en el cas de ser segon progenitor, que no s'exigirien si es permetés l'acumul o l'ampliació, creant una diferència amb les famílies. monoparentals, atès que la quantia de la base reguladora també seria diferent en cas de famílies biparentals. Un argument que aquest Sindicat no comparteix, ja que les Sentències estan fonamentades en altres arguments més conservadors sobre la concepció de família.
El fet que el nostre Tribunal Superior de Justícia s'hagi pronunciat de manera favorable, ens anima que totes les companyes que estigueu en procés de constituir una família monoparental, sol·liciteu aquesta acumulació, ja que és el vostre dret i del vostre futur descendent.
Procés per iniciar la reclamació
1. Elaboració del document de petició dirigit a l'INSS.
Accedeix al següent formulari per introduïr totes les dades necessàries per a l'elaboració del document de petició. Les dades que necessitaràs son:
- data resolució permís per naixement i cura de menor
- data inici i finalització i import diari
- data sol·licitud de les 8 setmanes addicionals
- data reconeixement família monoparental
- data naixement menor
2. Presenta l'escrit de forma telemàtica a la web de l'INSS.
Accedeix a la web de la Seguretat Social i registra una nova petició a la web "Presencació d'altres escrits, sol·licituds i comunicacions (Institut Nacional de la Seguretat Social)".
Per accedir cal que disposis de certificat digital. Si no el tens, pots demenar el teu ID.ICat a Infermeres de Catalunya.